dilluns, 19 de gener del 2015

RITUAL D'INICIACIÓ BLOGUER (em sona millor "Bateig Bloguer", però passo de fer favors a la conquesta religiosa del llenguatge)

ESSENT SINCER, ja pot fer gairebé 1 any que hi vaig donar les primeres voltes (bé, voltetes... i en singular més aviat) a la idea de fer-me un Blog. No sabia quin format (honestament, no m'ho havia mirat), no sabia quin tipus de contingut penjar-hi o quin eix temàtic seguir, i no acabava de veure'm-hi en això d'escriure periòdicament... tot això mentres encarava el final de la carrera, Sociologia. Vaig decidir aplaçar-ho per quan tingués el títol a la butxaca i m'envaïs la anòmia post-universitat (per aquells que no tenim clar com seguir) tan ben resumida en la pregunta "I ara que cullons faig?" (cullons, coi, cony,etc.. a gustos, però l'émfasi dramàtic hi ha de ser, segur).

I AIXÍ HA SIGUT, amb un retard de gairebé 5 mesos des de l'última entrega (l'estimodiat TFG), aqui esta el primer post. Seguint jugant a bàsquet, freestylejant, treballant al magatzem del Decathlon i.... tota la Galia..? No! tota NO!! UN P*** ESGUINÇ AL TURMELL a final d'any m'ha fotut potes enlaire el poder entrenar el salt vertical durant la pausa competitiva de festes (probablement sigui un dels temes principals en aquest blog, el seguiment del procés d'entrenament que vaig fent per arribar a l'esmaixada, i amb solidesa) i consolidar la meva validesa al curro per tal que em renovessin el contracte............!!!!! 

EN FÍ, abans no se m'enduguin les ires de satanás.... Cor Petit! (així li trec el component religiós i ho elevo a la categoria de Bola de Drac, #CoolMoveBro), concloure que l'element final que m'ha fet començar amb el primer post aquesta matinada de dimarts (que vol dir la nit entre dilluns i dimarts, eeeh llestos)  ha sigut trobar-me, gairebé per art de màgia, el blog que es van ULTRAcurrar amb tot l'apreci del món les professores de la meva promoció de batxillerat, que es van atrevir a responsabilitzar-se d'un grup de 50 teens a 6.000 quilòmetres del centre educatiu, concretament... Dues setmanes a Nova York!!! Record tendre, inesborrable.

AIXÍ DONCS, després d'aquest bat-i-bull (s'escriu així?) d'explicacions, deixo "a la espectativa del porvenir" l'entorn temàtic sobre el qual versarà aquest Blog.  Ara per ara només m'atreveixo a dir que me'l prenc com un espai de reflexió i sharing. Una mena de diari personal de cara al públic on pugui compartir les meves activitats d'interés (fitness, bàsquet, ball, sociologia, dibuix,...), que em permeti penjar les entrades que per diversos motius no m'he atrevit postejar al Facebook, o desenvolupar-ne d'existents, i per descomptat, de noves. Ja veurem! 

Ara, a estirar (quin postureig, no ho faré) i a dormir! Siau! 


 Indígenes de la illa de Pentecostés, Vanuatu.
https://www.youtube.com/watch?v=l0Mq6rCfYtU

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada