dimecres, 12 d’agost del 2015

(2/2) Candito HQ: Videos de la rutina (maig)

Doncs si en el post anterior mostrava en paper la rutina que des de maig he començat a fer, aqui deixo els videos que durant les primeres setmanes vaig fer. Per una banda, per veure'm com executava els exercicis, i per l'altra, per tenir un registre de quins van ser els pesos amb els que vaig començar (que no surten al video, però me conojco loh platoh de metal i se quan hi ha a cada lloc, jeje) i com he anat variant els exercicis segons hi responia a ells. Per això, de cara a Septembre/Octubre, segons com em vegi de volum de treball entre la rutina aquesta i "el que em cansi" fent el Cicle Superior d'esports, segurament faré un video mostrant les variacions (que ja he anat introduint a hores d'ara) que aniré introduint per poder combinar-m'ho amb sentit i equilibri.

Saluten!!








dimarts, 11 d’agost del 2015

(1/2) I després de saltar com un mico, que s'ha de fer? CANDITO HQ!!!! (Maig-Juny)

Després de saltar com un mico amb la rutina del Powerexplosive podia fer dues coses.. o bé 3, que seria si comptessim l'opció de no fer res, però obviament això ni es contempla. Per tant:

1) REPETIR. Oseasé, donar-me una o dues setmanes de "descans" (vol dir, només fer els entrenaments d'equip i seguir fent la 5x5 o similar nomes upper-body)

2) PROVAR COSES NOVES. Es a dir, remenar entre els arxius i rutines que guardo pel PC i escollir-ne una que em fes el pes o adaptar-me-la al meu gust.

ANANT A PAMS: Si una rutina et funciona, repetir-la és una opció ben raonable. I més si parlem d'una rutina de 6 setmanes, que és "ná y menos". Com que en el meu cas m'ha funcionat, seria una bona opció. Fins aqui tot correcte. No obstant, quelcom em deia que volia canviar. I direu "pero si tu mateix dius que 6 setmanes es un bluf!", cierto, muy cierto, se'm podria acusar de tasta-olletes, sí, peeeerò tenia quelcom que em rondava pel cap des de la 5a setmana de la rutina aquesta, i és que sentia que li faltava una mica de volum de treball de peses. Que ets un vigorexic? Que t'agrada fer el goril·la inflant vena i fent jetos al gimnàs? Nah nah, res d'això. El que passa és el següent:
 A) Des de fa temps estic amb constant diàleg amb una periostitis intermitent. La pliometria (el saltar com un mico) és, del que faig, la part de l'entrenament que més me la pot fer aflorar.
 B) A penes porto 6 mesos tocant les peses. Això és sinònim de ser un principiant. Si ho maquillo com a molt es podria dir que sóc un "experiementat dins dels principiants", haha, però no cal xD. Això vol dir que el meu desenvolupament físic de forçut encara està ben al principi, dit d'una altra manera, em queda molt camí per recòrrer, i per tant, progressar.

AIXÍ DONCS, prenent nota d'aquestes dues raons mentres estava acabant la rutina de salt, vaig començar a pensar que podria fer que em permetés tocar més les peses, no oblidar-me de la Pliometria i a la vegada seguir entrenant amb l'equip d'una manera decent...... PATAPAM! Sense voler-ho, sense esperar'm-ho, em trobo amb la solució. De la mà del mestre Candito Training HQ i el "Free content" que mostra a la seva web, em trobo una combinació d'entrenament de força-potencia-reactivitat que materialitza molt bé la idea que m'havia fet del que volia fer ara.

Agafant l'esquelet que dona coma rutina i els exercicis "accessoris" que recomana i que conec, m'he acabat muntant el menú, i així ha quedat. Estructuralment així quedarà*, no obstant alguns exercicis dels "secundaris" anirant variant o els hi posaré/treuré emfasi segons vegi.

*Aquesta es la versió amb la que vaig començar al maig/juny. Actualment s'han produit certes variacions que més endavant publicaré


dilluns, 10 d’agost del 2015

Conclusions, resultats, passos endavant i passos enrere - Rutina de salt Powerexplosive

NOTA: Després de 4 mesos de desconnexió Bloguera i amb el risc d'augmentar les diòptries que em venen d'herència, m'he atrinxerat davant l'ordinador amb l'únic objectiu de revifar aquest diari personal-públic que amb tantes ganes vaig començar. MORI EL BORBÓ!!! 

1r ACTE - "Escrit vora 1 mes després de quan pertocava cronològicament penjar aquest post"
Aquest és un dels posts que fa 3 setmanes (quan m'hagués tocat escriure'l) em feia il·lusió escriure, però tal i com s'han succeït certs esdeveniments no m'entusiasma especialment. Anem a pams.

DE BONES A PRIMERES tot anava viento en popa. A mitjans d'abril acabo la rutina del Powerexplosive. El turmell havia aguantat bé, havia notat resultats en el procés, com millorar l'electricitat en els moviments, la reactivitat en salts amb poca preparació, uns bessons més poderosos que em permetien notar-los més dominants que els quàdriceps en els salts ràpids, etc.. més que satisfet per només 1 mes i mig de rutina. 

AL CAP DE DUES SETMANES registro el millors intents d'esmaixada (sense pilota) que mai havia pogut fer.
Després de fer la rutina que em tocava pel dia (la del Candito, la presento pròximament), aprofitant que portava la càmera, se m'acudeix baixar a pista a provar uns quants salt, aviam que tal. Aqui el resultat. Tota la mà per sobre de l'anella. Flipat em vaig quedar.


Però a partir d'aqui comencen les complicacions:
2 dies després d'aquesta foto caiem eliminats de la primera ronda d'eliminatòries (a les quals havíem entrat pels pèls). No es que sigui d'aquests que s'autoflagel·la excessivament quan perd, i menys al nivell que jugo, però en aquest moment concret significava que aquesta derrota havia sigut l'últim partit de bàsquet amb els Llorers d'aquesta temporada i de la següent. De fet, potser era l'últim dels últims, doncs poden canviar molt els interessos, prioritats, etc.. dels integrants de l'equip i qui sap si es possible fer colla suficient per la que, teòricament, hauria de ser la última temporada dels nascuts al '92, ja que estem en una lliga sub25, i d'aqui 2 anys ja tindrem el putu quart de segle! (Oooh plorem tots junts, va.. XD!).

REPRENENT EL FIL. La raó de la meva marxa és que el curs vinent començo un màster que m'impedeix de totes totes assistir a cap partit, per tant em veig obligat a deixar-ho..... (ara, reprenent la turra sentimental xD). Com sempre he dit, sóc un jugador de futbol reformat al bàsquet, i tot el cicle basquetbolístic l'he viscut amb aquesta gent, i penso que és el millor que hagués pogut fer, doncs a part de poder trobar un segon amor esportiu després que amb el primer "ya no era lo mismo", vaig trobar-me un grup de gent molt agradable amb els quals la complicitat s'ha pogut anar teixint d'una manera molt sana. Vamoh, que encantao! Ei, però abans de desviar-me massa del tema, coi, aquest post he dit que era fotut, així que coses maques les justes!! XD

TOTAL, si no tenia prou amb perdre, m'afloren al turmell unes molèsties (en el mateix partit ja les vaig començar a notar) que em deixen bastant inquiet. Sabia que havia acabat la rehabilitació bé, però també sabia que el peu no havia quedat "com nou". Aquestes sensacions que només aprecies quan es al teu peu que li passa.

2n ACTE - De JULIOL fins "avui" ("avui" = dia de la publicació... shit com em complico xD)
Després de passar unes setmanes a rehab enfortint la zona, les molèsties al turmell queden oblidades. Simultàniament al gimnàs havia anat pulint la rutina que des del maig/juny vaig començar a fer amb consistència (CANDITO HQ!!! en els pròxims posts sortirà).

En termes generals els números en els exercicis grans han augmentat lleugerament, el que de moment està bastant estàtic és el salt vertical. Si bé és cert que cada cop em trobo més còmode amb el salt a 2 peus (i l'implemento més en situació de joc), no estic saltant-lo més alt. Tampoc amb el salt a un peu. Cal apuntar que des de fa 1 mes aprox. arrossego, al genoll dret (cama de l'esguiç de turmell), una "sensació"(perquè en cap cas tinc molèsties) de "flojera" o "desestabilització" que em fa reservar-me de practicar gaire el salt a un peu. metges i bro-science people amb la que he xerrat han coincidit que no li dongues importància, doncs el cos quna fa exercici s'esta adaptant contínuament a sobrecàrregues, descompensacions, etc.. però ara per ara prefereixo baixar un pèl el tute i veure com evoluciona. PER ALTRA BANDA, estic barrufant la idea de parlar amb entrenadors d'atletisme, salt d'alçada, longitud, etc.. dels quals poder rebre consell o fins i tot posar-me a les seves ordres per entrenar-hi. TOT PER LA TÈCNICA!!!! XD




diumenge, 9 d’agost del 2015

((THROWBACK)) SETMANA 6 de 6 - Rutina Salt Powerexplosive

[aprox: 2ª setmana d'Abril]

Acabant a la meva manera, literalment. Com explico al video, em vaig muntar la meva pel·lícula a l'hora de fer els exercicis de pliometria que pertocaven segons la rutina.

En qualsevol cas, content dels 90x2 en Squat que, tot i ser un RM estimat modo conservador, mai m'havia posat a l'esquna més que 82,5kg en mis mejores momentos xD.

Rutina Powerexplosive finiquitada!!! Next chapter de la mà de CANDITO HQ!


dimarts, 21 d’abril del 2015

SETMANA 5 de 6 - Rutina Salt Powerexplosive (VIDEO) - Diferent i multicultural

Penúltima setmana de la rutina, "diferent". Per una banda, recuperant (per al segon dia) la camara #kindaGoPro que tinc, #oléolé, i per l'altra, havent hagut d'obviar forçosament l'squat del segon dia, ja que els dies que hi puc anar els he gaudit de vacances. De fet, gràcies a això, vaig haver d'empescar-me un lloc on anar a fer la rutina pertinent, un lloc que va acabar essent al costat de les piscines Picornell, on, després de saltar com un mico, vaig poder medir-me amb un parell de (ara) coneguts en una cistella propera. Un d'ells, el més pintoresc, un Xinès que estava estudiant a Alemanya i havia baixat 2 dies a Barcelona per fer-hi una visita ràpida..! Primera tarda i se la passa jugant a basquèt, mentre espera que enfosqueixi per anar a veure les fonts. Quina #PassionForTHAGAME tu! XD


dissabte, 11 d’abril del 2015

SETMANA 4 de 6 - Rutina Salt Powerexplosive

El video, com els anteriors; les sensacions a pista, en canvi, com feia molt de temps que no sentia: més electric, més explosiu. La cosa comença a funcionar. 

M'he adonat que on més m'està repercutint (positivament) els "salts de mico"(pliometria) que faig a la pista és als bessons i al "sistema neuronal".... més d'un dirà "WTF deixa de xutar-te merdes tio" XD, però no va per aqui la cosa. Aclaro breument: 
     1) El major impacte l'he notat als bessons  perquè son els músculs que més se m'havien atrofiat amb l'esguinç del turmell (normal). Amb salts de puntes, sense gairebé flexió dels genolls, he notat que volava més que de costum, per això ho puc atribuir als bessons (a més els tinc més definits i rocosos xD... però això ha vingut més a partir de la 5ª setmana)

    2) Per "sistema neuronal" em refereixo a la millora que he notat a l'hora de saltar reactivament, o dit d'una altra manera, que quan vull fer un salt "instantani", per tant que no pots preparar el salt sinó que has d'explotar enseguida, he pogut apreciar com el meu cos es capaç de crear més força en aquell instant, i per tant, saltar més. I de fet això corrobora amb èxit la finalitat principal dels "salts de mico" a la pista, que és precisament entrenar el cos perque pugui produir el màxim de força possible en el mínim de temps. 

I sense enrollar-me més del necessari (que em costa poc), aqui el video! 

Detall: El dibuix de la samarreta del primer dia d'entrenament és homemade! En podeu trobar uns quants més aqui: Evolución de mis graffitis III


divendres, 10 d’abril del 2015

SETMANA 3 de 6 - Rutina Salt Powerexplosive

Amb uns quants dies de retard però aqui està, arribant a l'equador del programa (i ja amb les primeres sensacions de canvi!).

Amb el descans de setmana santa a la vista i agraint la progressiva baixada de volum d'entrenament de la rutina de salt tot va sobre rodes. Res més a destacar d'aquesta setmana, però si de la següent!


A l'ataqueeeeeeer!!