Després de rumiar quin aspecte concret obriria aquesta secció (que coi secció, em sembla que a mitjà termini serà el que defineixi el 99% del contingut d'aquest Blog XD) m'he decidit per, a opinió personal (totalment objectiva), el menys glamorós: ES-TI-RA-MENTS!!!!
SI FILLS, allò tan estàtic i encefalogràmicament pla que ens feien fer a classe de gimnàstica. Exacte, allò que ens passàvem pel forro dels collons o els ovaris (que fins i tot el mateix professor/a a vegades es passava pel forro respectiu), allò que ens donava un atractiu "especial" posant-nos la cara vermella com un tomàquet, allò que et feia relativitzar el món sencer ja que el/la professor d'educació fisica de 50 tacos era quatre vegades i mitja més flexible que tu (ni filosofia ni sociologia ni hòsties, això si que et trencava en bocins les creences més sòlides i "per-descomptades" que tenies assumides, tse!), finalment, allò que només hi dedicaves el teu màxim esforç el dia que t'avaluaven quina flexibilitat tenies perque anava per nota (o no, però ESQUEALIGUAL anaves a ser menys flexible que el teu colega, há!!). Allà si que t'hi deixaves els putos isquios!!!
DONCS BÉ, jo, com a ex-futbolista (que amb aixó vull dir, que és un tipus d'esport procliu a escurçar la musculatura de l'isquiotibial i en general dels flexors de cadera, i a més, on hi ha 0 cultura i conscienciació de la importància d'estirar) i que coi, com a persona de per si poc flexible, amb el rollo aquest de conèixer com va una mica el cos per poder treballar-lo per a la esmaixada, m'he trobat que la flexibilitat és element indispensable per assegurar l'éxit del repte. No només perquè millorar la flexibilitat pot voler dir, directament, saltar més, sinó perquè és una garantia contra les lesions. De fet, es un element essencial de qualsevol repte esportiu, especialment, relacionat amb moviments dinàmics i explosius. I si ens posem encara més estrictes, segueix essent un "molt bon vici" per a estils de vida sedentaris, ja que serveixen com a vàlvula de compensació dels problemes posturals o de descompensació degut a l'atrofia muscular produida (i paro de temptejar el discurs del professional de l'àmbit perquè encara ficaré la pota, hehe)
AIXI QUE, com a element indispensable que és, vaig trobar que dibuixar-me una taula d'estiraments adaptades a les meves necessitats específiques serien una bona opció contra la meva poca voluntat per treballar-la. Pensant en la orografia del terreny on la treballaria (a l'habitació), vaig adaptar-hi els exercicis. Equilicuà el resultat:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada