dijous, 26 de febrer de 2015

MEMÒRIA DEL SALT - Des dels origens (part 1)

AIR ALERT [Septembre - Novembre (2012)]

Després de la primera temporada jugant i entrenant a bàsquet, m'arriba a les orelles un famós programa d'entrenament específic de salt anomenat Air Alert que es pot trobar de manera gratuita per internet. OLÉÉ! Solusionao, he trobat la poció màgica..!! Bé, anem a veure: De totes les rutines per "millorar el salt" que he vist, l'Air Alert és la menys indicada. Punt i final xD.

La meva paciència i motivació amb ell va durar unes 7-8 setmanes de manera més o menys consistent. Un cop estava fent barbaritat insalubres com 3x40 + 2x80 + 3x25 + 2x300 (series X numeró de repeticions, que equivalen a 1 salt) en un sol dia, havent de compaginar-ho amb entrenaments d'equip, vaig decidir aturar-ho per pur sentit comú. Es possible que en certa manera augmentés el salt, però a costa d'un esforç i un desgast innecessari i, en últim terme, contraproduent. 
Aqui deixo l'últim vestigi que tinc d'ell, una fotografia del calendari de seguiment que tenia al costat del llit. Quins records....!! 


 *2010-2011 tècnicament és la temporada en la qual m'estreno, però només jugant als caps de setmana, per això és un inici una mica en fals, ja que l'aprenentage del joc és fa als entrenaments



OVERNIGHT HOOPS (3 setmanes a molt estirar, fracionades entre Desembre'12 - Gener'13)

EL PRIMER PROGRAMA ESPECÍFIC DE SALT amb sentit que vaig tocar! Però incomplert (Només incloïa treball pliometric, obviava el treball essencial de força/explosiu, usease, el que es fa amb les peses) i amb el que vaig acabar de desgastar les cames.

Després de 2 mesos de centenars de salts amb l'Air Alert, només 3 setmanes d'aquesta rutina (al meu
parer excessiva en volum de treball d'impacte, sobretot per a un novato) van acabar obligant-me a aturar aquests entrenaments salvatges a la meva bola, i desmotivar-me durant un temps: Em van regalar una periostitis que, encara ara, de tant en tant, reapareix (pero no amb la virulencia de la primera vegada).

CORREGEIXO, no va ser ben bé que em desmotivés, sinó que em va fer reflexionar i no tornar a llançar-me a fer coses d'aquestes fins que fos capaç de parlar-ne amb propietat i, sobretot, tingués el coneixement per efectuar-les correctament.

Aqui us deixo amb la rutina de xoc inicial: 3 workouts per a 3 dies diferents... ei, però no a una ratio de 3 x setmana, que en el treball pilometric podriem dir que seria el "tope" de volum a fer per evitar un estrés excessiu a les articulacions. En aquest cas la primera semana et demanava els 3 workouts repetits, és a dir, 6 dies de foradar el terra a base de salts. Mortal.



TOT I SOBREVIURE sense cap lesió a aquesta mortarada d'entrenaments (ojo, no perquè en si fóssin una bogeria, que també, partint de la base que sóc un novato, sinó perquè jo no tenia la metodologia i tècnica apresa per a efectuar-los amb les millors garanties possibles per evitar trencar-me, o ni que sigui, desgastos per mala praxis), algunes reminiscències com les periostitis que més amunt he comentat, son el record de que les agressions al cos mal mesurades no són inòqües. i a vegades deixen firma duran un bon període de temps.

NO OBSTANT, aqui tinc un registre visual del període on vaig estar dialogant amb la shit de les periostitis (i cert dolors d'esquena, però va acabar essent molt residual), on puc confirmar que el meu rendiment en el salt no es va veure reduit.

Nota: A continuació del video aqui penjat apareix la segona part de les "esmaixades de prova" que vaig gravar-me durant aquells dies. És aquest 2n video el que volia penjar aqui pero no sé perque c***ons no me l'identifica el buscador del blog... enfi, així queda xD 











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada